piadina
Bé el que ens sorprèn o encurioseix d’aquesta captura és que el sac de paper, l’embolcall de l’entrepà, inclou l’apartat per el tovalló. Una idea molt bona.
I aprofitem per explicar-vos que l’aliment que en ell s’amaga es diu PIADINA. És com una pizza, entre uns 25-30 cm, amb la base més fina i que es doblega. A nivell visual, és entre una barreja de pizza, pa de pita i una crêpe; similar a la “focaccia”.A nivell imaginari ens recorda la lluna plena plena de cràters on habitava el petit príncep.
Prové d’Italia, de la regió de Emilia-Romagna. Per això si busqueu algun buscador us sortirà moltes vegades “piadita romagnola” (regió de l’est). Com tot menjar farinós, es caracteritza per ser un menjar fàcil de preparar i que en temps de fam i escassetat, era un aliment que saciava i que tot i a vegades es feia servir com a pa.
Rep aquest nom perquè per estendre la massa la es feia o fa servir un tipus de taulell anomenat, la “pladena”.
“Hemos encontrado sus orígenes como pan ázimo cocido en placas al rojo vivo desde el 1200 a.d.C., perfeccionada posteriormente por los Etruscos y transmitida a los Romanos, se empleó en el Medioevo y en el Renacimiento, especialmente por los campesinos que no se podían permitir el lujo del pan leudado.”
Avui en dia hi ha moltes varietats, des de salades a dolçes. Es poden fer farcides com una pizza, tot i que el més comú, es servir-la com una “focaccia” o amb rotllet o sola, com a pa.
Bé, podreu trobar mil i una receptes a Internet de com es fa. Resumidament es tracta de: “una masa a base de harina, bicarbonato sòdico, sal y manteca o aceite de oliva que, en capas finìsimas se cuece a fuego ràpido, casi cual crepe) es uno de los monumentos de la "panza" de la Emilia-Romagna, senya de identidad de la zona y servida en cualquier sitio y con cualquier pretexto, bajo mil formas distintas y con mil variados aderezos.”
Així que si voleu probar-la, nosaltres ho hem fet, a la plaça de la virreina. Us recomanem la de verdures gratinades i revoçades. No és en plan restaurant, és en plan “fase-food” o menjar d’acompanyament mentre vas fent una passejada.
per saber-ne més:
http://es.italyculture.it/2006/09/14/el-pan-y-sus-historias/
0 Comentarios:
Publicar un comentario
<< Home