En Pinyol

Va acabar en les escombraries, acompanyat de sobres de menjar suculents que li allargarien la vida. Però l'havien separat d'un dels seus millors amics, el pressec.
Un pressec que durant el dia l'havia alimentat, l'havia deixa't s'arrapes amb les seves potes i li xuclés allò que portava dins per després escupir-ho.
Un pressec que l'havia acompanyat en la seva llarga estada, inclús en la taquilla de la piscina li va oferir un moment de sol·litud introspectiva que va acabar esdevenint una fusió que els va posar la pell de gallina.
Finalment, esgotats, en pinyol va descansar enroscant-se cansat de tant viatge i un sotrac va acabar separant-los.
En pinyol va acabar a les escombraries i el pressec a l'estomac. Però l'historia no s'acaba aquí, en pinyol era un cuc.

Penseu el que volgueu: conte inventat? historia d'infidelitats: ens enamorem d'allò que altres devoren i després ens el mengem perquè pensem que es més dolç i ens adonem que tenim gustos diferents?metàfora de l'amistat?